El xoriguer “primilla”, espècie ja extingida en alguns països, sofreix una seriosa resecció en la península ibèrica. En Trujillo, localitat de la província de Càceres, la població de xoriguers “primilla” o "micales" com se’ls anomena familiarment en la localitat, pateixen els problemes comuns com són la pèrdua del seu hàbitat d’alimentació pels canvis i abandons de cultius, pèrdues d’aliments (insecticides), però un clar factor és el forçat desplaçament de la colònia per l preferit per l’espècie.

El xoriguer “primilla” una rapaç, un petit falcó urbà, (longitud 27/33 cm, envergadura 58/74 cm i pes 150/180 gr). El mascle, menor que la femella, cap blavós, dors marró vermellós i cua grisa blavosa. Parts inferiors de color lleonat vermellós amb clapejat negre.

Femelles i joves amb cap i dors marró-rovellós clapejat en marró-fosc, igual que les ales i cua, per sota color crema amb fi ratllat en marró-fosc que s’intensifica cap al pit. Gola clara. Banda ampla subterminal, en la cua, marró-fosc, amb fina vora blanca. Puntes d’ales més fosques.

Per a ambdós sexes: anell ocular, cera del bec i potes groc ataronjat. Bec gris blanquinós, més fosc en la punta, negre, aclarint-se cap a la base. Iris marró-marró. Ungles blanques.

Xoriguer “primilla” i xoriguer “vulgar”. Algunes diferències.
El vulgar té major grandària, les seves ungles són negres mentre que les del “primilla” són de color clar.
El mascle “primilla” té el dors i el cap nets i estriats i en el vulgar són clapejats.
Galtes grises el “primilla”, blanquinoses en el vulgar.
La cua del “primilla” és grisa sense barres, amb tènues barres en el vulgar.
S’alimenten de petits micromamífers, llagostes, grills, etc. Caça llançant-se en caigudes sobre la seva presa, tant en el sòl com en l’aire.

Arriben a Trujillo des d’Africa durant el mes de febrer, primer ho fan els mascles i en un parell de setmanes ja arriben les femelles, comencen a ocupar forats o covadors en palaus i edificis històrics, com la “Casa de Escobar”, i en diverses teulades del nucli urbà de la ciutat també molt important la colònia de San Francisco, però la major de totes es troba en la Plaça de Toros de Trujillo. Comencen a fer l’aleta a l’abril i en la segona setmana de juny comencem a veure els pollastres sortir a prendre el sol i a menjar les preses que els porten els seus pares.

A mitjan juliol els xoriguers “primillas” comencen a anar-se a adormidors fora de la ciutat per a després emprendre el gran viatge d’hivernada en l’Àfrica tropical.

Catalogada com espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat a Extremadura (C.R.I.A.). Llei de Caça 601 € de sanció per mort o destrucció del niu o ous. Prohibida la seva venda, importació i exportació, caça, exhibició, utilització de metzines, tinença, tràfic i comerç d’exemplars de Xoriguer “Primilla”.

El nostre comportament davant l’espècie és fonamental perquè evolucioni amb èxit i en un futur proper, deixi de ser una espècie amenaçada. Per a això devem posar en pràctica actuacions previstes per la Direcció general de Medi ambient dintre del Pla de conservació d'Hàbitat del Xoriguer “Primilla” a Extremadura, com són: observar i comprovar nous emplaçaments de l’espècie, evitar molèsties en les zones de nius, denunciar la caça il·legal i explotació de nius.

Si a més es realitzen obres en la teulada on hi ha colònies: no fer-lo en època de reproducció de l’espècie (febrer fins a agost o setembre), proposar el fer caixes niu com un benefici per a l’espècie i per a la seva teulada i evitar tapar forats que no afectin a l’estructura de l’edifici.

Si ens trobem un exemplar ferit devem col·locar-nos a la seva esquena, cobrir-lo amb una flassada o drap, mantenir-li plegades les ales i sense posar-li ni menjar ni beguda, (si no passen mes de 12 hores fins a la seva recollida) ficar-lo en una caixa amb forats i cridar urgentment al Centre de Recuperació mes proper, en aquest cas a "Los Hornos" telèfon 900 351858.

Seria desitjable evitar ho mes possible l’ús d’insecticides i herbicides, cremar rostolls, respectar les bogues i cunetes i evitar la pèrdua de cultius de secà i reforestacions amb espècies no autòctones.

Agrairem qualsevol tipus de col·laboració a tota persona que pugui ajudar-nos a la conservació d’aquesta espècie i el seu entorn.